1. El procediment sancionador a l’empara d’aquest article l’inicia l’òrgan administratiu competent d’acord amb el que s’estableix a l’article 42, mitjançant l’atestat de constatació per part d’un dels seus membres de la comissió d’una o més d’una infracció lleu segons el que es preveu a l’article 38.1, lletres a), b), h), q) i s), i una o més d’una infracció greu segons el que es preveu a l’article 38.2, lletres c), v), w), a.
b) i a.
c) d’aquesta llei.
Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona expedientada i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció i una indicació clara del termini per formular al·legacions.
2. La persona expedientada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a partir de l’endemà de la notificació a què fa referència l’apartat anterior, per contestar la denúncia, fer les al·legacions que consideri oportunes al respecte i aportar la documentació que consideri escaient.
3. Si la persona expedientada fa al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan administratiu competent, perquè dicti la resolució corresponent. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada i contra la mateixa es pot interposar recurs d’acord amb el Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
4. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona expedientada hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions i la sanció que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives.
5. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció pels mitjans de pagament acceptats per l’Administració, a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 4 anteriors.
6. Un cop transcorregut el termini d’un mes que estableix l’apartat 5 anterior sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, es cobra aquest import per la via de l’execució forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20 % sobre l’import de les sancions.